El litoral del Cap de Creus continua sota l’aigua amb parets de roca, desnivells, canals, escletxes, coves i fons de sorra i grava. Aquesta varietat d’ambients, juntament amb els corrents marins i l’acció de la tramuntana sobre les aigües, afavoreix una gran diversitat d’hàbitats i d’espècies.
Un paisatge que continua sota el mar
Una de les particularitats del Cap de Creus és que el seu relleu abrupte no s’acaba a la línia de costa. Els penya-segats, les cales estretes i les formacions rocoses tenen continuïtat sota l’aigua, on creen un mosaic d’ambients molt diferents entre si.
A poca profunditat, la llum encara arriba amb força i permet el desenvolupament d’algues i plantes marines. A mesura que augmenta la fondària, la llum disminueix i el paisatge es transforma progressivament fins a donar pas a comunitats adaptades a zones més fosques i profundes.
Les praderies de posidònia
En alguns fons sorrencs apareixen praderies de Posidonia oceanica, conegudes tradicionalment com a alguers.
Tot i el seu aspecte, la posidònia no és una alga, sinó una planta marina amb arrels, tiges, fulles, flors i fruits. Les seves praderies formen un dels ecosistemes més importants de la Mediterrània.
Entre les fulles de posidònia troben refugi i aliment nombroses espècies de peixos, mol·luscs i petits crustacis. També són zones de cria per a moltes espècies i contribueixen a retenir sediments i protegir el litoral.
Aquestes praderies creixen molt lentament i són especialment sensibles als canvis ambientals i a les alteracions provocades per l’activitat humana.
El món dels fons rocosos
Els fons rocosos són un dels grans protagonistes del paisatge submarí del Cap de Creus i de bona part de la Costa Brava.
A les zones més superficials, les roques poden estar cobertes d’algues i petites comunitats marines. Entre elles hi viuen garotes, estrelles de mar, mol·luscs, crustacis i nombrosos peixos.
Les esquerdes i cavitats ofereixen refugi a pops, congres, morenes i altres espècies que passen bona part del dia amagades entre les roques.
La gran varietat de formes del relleu crea infinitat de petits hàbitats, i cada canvi de profunditat, llum o orientació pot donar lloc a comunitats diferents.
El coral·ligen, un jardí submarí
A més profunditat apareix un dels ecosistemes més espectaculars de la Mediterrània: el coral·ligen.
Es forma molt lentament gràcies a l’acumulació d’algues calcàries i altres organismes que creen estructures complexes sobre la roca.
Aquí poden créixer gorgònies, esponges, briozous i altres organismes filtradors. En alguns sectors, les parets submarines poden adquirir l’aspecte d’autèntics jardins suspesos.
Les gorgònies, especialment les de tonalitats vermelles i porpres, són una de les imatges més característiques d’aquests fons. Tot i que poden semblar plantes, són colònies d’animals que s’alimenten de petites partícules transportades pels corrents.
El seu creixement és lent, fet que les converteix en organismes especialment fràgils davant qualsevol alteració del medi.
Coves, esquerdes i zones d’ombra
Les coves submarines i les grans esquerdes creen un ambient molt diferent de les zones exposades directament a la llum solar.
A mesura que disminueix la llum, les algues perden protagonisme i apareixen esponges, gorgònies, briozous i altres organismes filtradors.
Aquestes zones són també refugi de nombroses espècies animals. Pops, morenes i congres aprofiten les cavitats naturals de la roca per protegir-se durant el dia.
La combinació de llum, ombra, corrents i relleu converteix cada paret submarina en un petit ecosistema propi.
Els habitants del Mediterrani
La diversitat d’hàbitats afavoreix una fauna també molt variada.
Als fons de Cadaqués i del Cap de Creus podem trobar sards, salpes, oblades, orades, escórpores i meros, entre moltes altres espècies de peixos.
També hi viuen pops, sèpies, estrelles de mar, garotes, nudibranquis i nombrosos crustacis.
Alguns animals passen la major part del temps associats al fons marí, mentre que d’altres es mouen lliurement per la columna d’aigua.
El mar obert
Més enllà del fons existeix un altre gran ecosistema: el mar obert.
Bancs de sardines i anxoves es desplacen per aquestes aigües i serveixen d’aliment a moltes altres espècies.
També poden travessar les aigües del Cap de Creus diferents cetacis, com el dofí mular, el dofí llistat o el rorqual comú, així com tortugues marines.
Aquest món pelàgic connecta el litoral amb espais molt més amplis de la Mediterrània.
El canyó submarí del Cap de Creus
Una de les singularitats menys visibles de la zona és el gran canyó submarí situat davant del Cap de Creus.
La profunditat augmenta ràpidament i dona pas a un paisatge totalment diferent del que podem observar prop de la costa.
En aquests ambients profunds, la llum desapareix gairebé completament i hi viuen organismes adaptats a condicions molt específiques.
Coralls profunds, esponges, crustacis i peixos de fondària formen part d’un ecosistema que continua sent objecte d’estudi científic.
És una dimensió del Cap de Creus que gairebé mai veiem, però que forma part del mateix sistema natural que contemplem des de terra.
Un patrimoni compartit amb tota la Costa Brava
Aquest paisatge submarí no és exclusiu de Cadaqués.
Al llarg de tota la Costa Brava trobem trams de gran valor ecològic, amb praderies de posidònia, parets rocoses, coves, canals submarins i comunitats de coral·ligen.
Les Illes Medes són probablement un dels espais submarins més coneguts, però existeixen molts altres punts d’interès al llarg del litoral empordanès i gironí.
La combinació de roca, profunditat, aigües transparents i biodiversitat ha convertit la Costa Brava en un dels territoris més apreciats del Mediterrani per al submarinisme i l’observació de la vida marina.
Un altre Cadaqués sota l’aigua
Potser una de les característiques més fascinants de Cadaqués és aquesta: el paisatge no s’acaba allà on comença el mar.
Les mateixes roques que la tramuntana i el temps han modelat durant mil·lennis continuen sota l’aigua. Sobre elles creixen algues, esponges, coralls i gorgònies; entre les esquerdes s’amaguen peixos, pops i crustacis; i una mica més enllà s’obre el blau profund.
Per això, mirar el mar des de Cadaqués és contemplar només una part del paisatge.
L’altra continua sota la superfície.