La datació exacta del casal no és del tot clara. La guia oficial de Cadaqués el situa a principis del segle XIX i el defineix com un edifici de caràcter neoclàssic-romàntic. Altres fonts patrimonials, en canvi, han associat l’edifici a l’any 1870. Probablement, doncs, és més prudent parlar d’un casal del segle XIX que no pas atribuir-li una data de construcció excessivament precisa.
La casa dels Godó Car
Abans d’acollir la societat recreativa, el casal havia estat, segons la guia oficial de Cadaqués, residència de la família Godó Car. La documentació consultada no permet encara reconstruir amb precisió qui va encarregar l’edifici ni totes les generacions que hi van viure, però el cognom Godó apareix relacionat amb famílies cadaquesenques vinculades al comerç i a la navegació.
Aquesta vinculació no resulta estranya. Durant els segles XVIII i XIX, Cadaqués, malgrat el seu aparent aïllament terrestre, mantenia una intensa activitat marítima. Mariners, comerciants, capitans i armadors connectaven la vila amb altres ports mediterranis i amb les rutes d’ultramar. Fonts de l’Alt Empordà situen els Godó entre les famílies cadaquesenques relacionades amb aquest món comercial i mariner, i tenim documentats membres de la nissaga dedicats al comerç.
El caràcter representatiu de l’edifici encaixa amb aquest origen. No era una simple casa de pescadors, sinó un casal de dimensions considerables, pensat per mostrar una determinada posició social. La seva posterior conversió en espai col·lectiu transformaria completament el seu significat: una residència privada acabaria convertida en una de les principals cases de reunió del poble.
De La Benèfica a la Societat l’Amistat
La història del Casino està íntimament relacionada amb La Benèfica, una societat de socors mutu que les fonts situen probablement cap al 1856. Els primers estatuts coneguts són de 1870 i mostren que l’entitat ja combinava dues funcions: l’ajuda als seus socis i les activitats recreatives.
Aquest tipus de societats van tenir una gran importància durant el segle XIX. Abans de l’existència d’un sistema públic de protecció social com l’actual, els seus membres aportaven diners a una caixa comuna que servia per ajudar els associats en situacions de malaltia, necessitat o dificultat econòmica. Al mateix temps, aquestes entitats es convertien en espais de convivència, tertúlia, cultura i lleure.
La societat no va començar la seva activitat al Casino actual. La documentació municipal indica que el primer local estava situat a la plaça de les Herbes. Posteriorment es traslladaria al casal de la plaça del Doctor Trèmols.
Aquí apareix una petita discrepància entre les fonts. La documentació urbanística de l’Ajuntament i la guia oficial de Cadaqués situen la compra o incorporació de l’edifici actual l’any 1896. En canvi, la Ruta dels Indians de Cadaqués indica que l’immoble, propietat dels Godó, hauria estat transferit a La Benèfica el 1867. Sense consultar l’escriptura original de propietat és difícil determinar el motiu exacte d’aquesta diferència, de manera que convé conservar les dues dades amb prudència. En qualsevol cas, a finals del segle XIX el casal ja havia quedat definitivament vinculat a la societat que acabaria coneixent-se com Societat Recreativa l’Amistat.
Una arquitectura pensada per mirar i ser mirada
L’edifici té una estructura rectangular formada per planta baixa, primer pis i golfes. La seva arquitectura respon a un llenguatge ordenat i representatiu, amb una clara voluntat de simetria.
A la planta baixa destaca un cos avançat a manera de porxo, amb un gran portal d’arc de mig punt i amplis finestrals. Al primer pis, els balcons amb baranes de ferro i les obertures decorades amb motllures reforcen el caràcter senyorial de la façana. A la part superior, les petites finestres ovalades de les golfes contribueixen a donar-li una fesomia molt particular.
Un dels elements més curiosos són els cinc medallons de terracota en baix relleu situats a la façana. Hi apareixen personatges relacionats amb els grans viatges i conquestes marítimes, entre ells Cristòfor Colom, Magallanes, Hernán Cortés i Francisco Pizarro. La seva presència resulta especialment significativa en una vila que durant segles havia viscut de cara al mar i que al segle XIX mantenia fortes relacions comercials i familiars amb les rutes d’ultramar.
No podem afirmar que aquests medallons expliquin directament els negocis dels antics propietaris, però sí que formen part d’un imaginari molt propi del segle XIX: el del mar, els viatges, l’expansió comercial i el món americà.
El Casino, el saló de Cadaqués
Amb la instal·lació de la societat, l’antiga residència privada va adquirir una funció completament nova. El Casino es va convertir en un espai de sociabilitat: un lloc on trobar-se, conversar, llegir, jugar a cartes o al billar, prendre alguna cosa i participar en les activitats de l’entitat.
El terme casino no s’ha d’entendre aquí en el sentit actual d’establiment dedicat al joc. A Catalunya, com en molts altres indrets mediterranis, els casinos, ateneus i societats recreatives del segle XIX i principis del XX eren sobretot centres de relació social. En pobles relativament petits podien funcionar gairebé com una extensió de la plaça pública o de la sala d’estar de casa.
Amb els anys, la funció benèfica inicial va anar cedint protagonisme a les activitats socials i culturals. Reunions, balls, exposicions, música, tertúlies i celebracions van convertir l’edifici en un dels principals punts de trobada de Cadaqués.
Eliseu Meifrèn i una taula convertida en obra d’art
Una de les històries més atractives del Casino és la seva relació amb el pintor Eliseu Meifrèn (1859-1940). Meifrèn va arribar a Cadaqués el 1886 i hi va mantenir una relació molt estreta durant dècades. L’any 1911 fou nomenat fill adoptiu de la vila.
Com a mostra d’aquest vincle, el pintor va regalar al Casino sis grans dibuixos al carbó dedicats al paisatge cadaquesenc. Les obres representen indrets com es Baluard, Punta Prima, es Pianc o l’illa Messina i encara formen part del patrimoni de l’entitat. La sala on es conserven porta precisament el nom de Sala Meifrèn.
Però probablement l’anècdota més entranyable és una altra. Al cafè del Casino es conservava una taula de marbre sobre la qual Meifrèn havia dibuixat desenes de personatges. Art i vida quotidiana es barrejaven literalment sobre una taula de cafè.
L’any 2003, tant els sis dibuixos com aquesta taula van ser restaurats després d’haver patit durant dècades els efectes de la humitat, la pols, els fongs i el fum. El mateix Meifrèn havia realitzat també un teló per al teatre de Cadaqués, actualment conservat al Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Un lloc per a l’art
La relació del Casino amb els artistes no es va acabar amb Meifrèn. Durant el segle XX, i especialment a mesura que Cadaqués es convertia en punt de trobada de pintors, escriptors i creadors d’arreu del món, les sales de l’Amistat van consolidar-se com a espai d’exposició.
L’any 1978, la mateixa societat va impulsar unes trobades d’artistes amb l’objectiu de reunir obres per crear un futur museu. L’any següent s’hi va celebrar la denominada Mostra número zero. Finalment, unes setanta obres reunides en aquella iniciativa van ser cedides a la Fundació Museu Municipal d’Art de Cadaqués. D’aquesta manera, el Casino va tenir també un paper significatiu en la formació del patrimoni artístic municipal.
Un edifici que continua viu
Una de les virtuts del Casino és que mai no s’ha convertit en un monument desvinculat de la vida quotidiana. La Societat l’Amistat va anar ampliant les seves activitats i l’any 1969 va construir un Saló d’Actes en un altre edifici, situat a la zona d’eixample en direcció a Portlligat, pensat especialment per a representacions teatrals i altres actes.
El casal històric, però, ha continuat mantenint la seva funció social. Actualment, a la planta baixa hi ha el bar del Casino, que l’Ajuntament defineix com un dels principals punts de trobada de cadaquesencs i visitants. A la primera planta hi ha tres sales d’exposicions, la secretaria, la Sala Meifrèn i una terrassa. A la segona planta hi ha dues sales d’exposicions més i una petita biblioteca que també serveix com a espai de reunió per a diverses associacions.
Potser aquesta continuïtat és el que millor explica el valor del Casino de Cadaqués. No és només un edifici històric: és un edifici viscut.
Va començar com la residència d’una família benestant del Cadaqués del segle XIX i es va transformar en societat de socors mutu, cafè, lloc de tertúlia, sala d’exposicions i centre cultural. Les seves parets han vist passar mariners i comerciants, pescadors, artistes, estiuejants i generacions senceres de cadaquesencs.
La casa privada dels Godó Car es va acabar convertint, amb el temps, en alguna cosa ben diferent: una casa compartida pel poble.