Quan es parla de les personalitats que van trobar inspiració a Cadaqués, la mirada sol dirigir-se immediatament cap a la pintura, la literatura, la música o el cinema. Tanmateix, el poble i el paisatge del cap de Creus també van despertar la curiositat d'inventors, científics i estudiosos de la llengua. Per a alguns d'ells, Cadaqués no va ser únicament un lloc de descans: es va convertir en l'origen d'una idea, en un espai de recerca o en l'objecte principal d'una obra.

No són tants els casos que es poden documentar amb claredat. Moltes personalitats van visitar el poble o hi van passar temporades, però això no significa necessàriament que Cadaqués influís en la seva feina. Si s'aplica un criteri més exigent i s'inclouen únicament aquelles figures l'activitat de les quals va estar directament relacionada amb l'entorn, apareixen algunes històries especialment significatives.

Narcís Monturiol: una idea nascuda davant del mar

El cas més conegut és el de Narcís Monturiol, pioner de la navegació submarina i creador dels submergibles Ictíneo I i Ictíneo II.

Monturiol va arribar a Cadaqués fugint de la persecució que patia per les seves activitats polítiques. Durant la seva estada va poder observar de prop la feina dels corallers del cap de Creus, que descendien al fons del mar en condicions extremadament perilloses. Segons les fonts biogràfiques, fins i tot va presenciar un accident mortal relacionat amb aquesta activitat. Aquella realitat el va fer pensar en la possibilitat de construir una embarcació capaç de navegar sota l'aigua i permetre que els treballadors desenvolupessin la seva tasca amb més seguretat.

De retorn a Barcelona, va transformar aquella idea en un projecte tècnic. El 1858 va publicar El Ictíneo o barco-pez i, l'any següent, va fer les primeres proves del seu submarí. L'Ictíneo I va ser concebut inicialment per facilitar l'exploració submarina i la recol·lecció de corall, de manera que la relació entre l'invent i allò que Monturiol havia observat a Cadaqués va ser directa.

En aquest cas, Cadaqués no va actuar com una simple inspiració paisatgística. El poble, la seva relació amb el mar i les condicions de vida dels seus habitants van plantejar un problema concret al qual Monturiol va intentar oferir una solució. De l'observació dels corallers va néixer un dels projectes més importants de la història de la navegació submarina.

Ricardo Zariquiey: Cadaqués com a laboratori natural

Dècades després, el litoral de Cadaqués es va convertir en un espai de recerca per a Ricardo Zariquiey Álvarez, metge pediatre i un dels principals especialistes espanyols del seu temps en l'estudi dels crustacis.

Tot i que va desenvolupar la seva carrera professional en la medicina, Zariquiey va dedicar bona part de la seva vida a l'entomologia i, especialment, a la carcinologia, la branca de la zoologia que estudia els crustacis. La seva vinculació familiar amb Cadaqués li va permetre explorar de manera continuada les seves aigües, cales i fons marins.

El resultat d'aquelles observacions va quedar recollit en treballs científics dedicats expressament a la zona. El 1956 va publicar Crustáceos decápodos de la región de Cadaqués, un estudi centrat en les espècies localitzades en aquest tram del litoral mediterrani. La recerca va tenir continuïtat en una segona part publicada el 1959.

Per a Zariquiey, Cadaqués va ser molt més que un lloc d'estiueig. La seva diversitat marina li va oferir un camp d'estudi excepcional i va contribuir a ampliar el coneixement científic sobre la fauna de crustacis de la península Ibèrica. Les seves investigacions mostren una dimensió menys coneguda del poble: la d'un territori capaç d'atreure no només per la seva bellesa, sinó també per la riquesa biològica de les seves aigües.

Ernesta Sala: preservar la veu de Cadaqués

La influència del poble tampoc no es va limitar al mar i a les ciències naturals. La singularitat lingüística de Cadaqués es va convertir en el centre de la feina d'Ernesta Sala i Bruses, filòloga estretament vinculada a la localitat.

L'aïllament geogràfic que Cadaqués va mantenir durant segles va afavorir la conservació d'una parla pròpia, el cadaquesenc, amb vocabulari, pronunciacions, construccions i formes tradicionals que el distingeixen d'altres varietats del català. Sala va dedicar la seva recerca doctoral a documentar aquest patrimoni lingüístic mitjançant l'estudi de testimonis orals, publicacions locals, documents històrics i vocabulari relacionat amb la vida quotidiana i marítima.

D'aquella feina van sorgir obres com El parlar de Cadaqués, El vocabulari de Cadaqués i Toponímia del terme marítim de Cadaqués. Aquests estudis van reunir paraules, expressions i noms de lloc que corrien el risc de desaparèixer amb la transformació social del poble i la pèrdua progressiva de la seva parla tradicional. Les tres investigacions han estat reunides posteriorment en un volum dedicat a la parla cadaquesenca.

En aquest cas, Cadaqués no va inspirar un invent ni va proporcionar mostres per a una investigació zoològica: va oferir una llengua viva que calia escoltar, estudiar i preservar. La feina d'Ernesta Sala va convertir la manera de parlar dels seus habitants en objecte de recerca i en una part fonamental de la memòria cultural del municipi.

Un lloc que també va despertar la curiositat

Aquests exemples permeten contemplar Cadaqués des d'una perspectiva diferent. Monturiol va trobar davant de les seves costes el problema humà i tècnic que acabaria impulsant l'Ictíneo. Zariquiey va convertir les seves aigües en un territori d'observació zoològica. Ernesta Sala va fer de la seva parla i de la seva toponímia el centre d'una tasca de conservació lingüística.

Són àmbits molt diferents - l'enginyeria, la zoologia i la filologia -, però comparteixen un mateix origen: la capacitat de Cadaqués per despertar preguntes. El seu aïllament, la seva estreta relació amb el mar, la singularitat de la seva natura i la pervivència d'unes formes de vida pròpies van fer que algunes persones no es limitessin a contemplar-lo, sinó que intentessin comprendre'l.

Més enllà dels artistes, Cadaqués també va ser taller d'invencions, laboratori natural i arxiu viu de paraules. La seva influència no va quedar reflectida únicament en llenços, poemes o fotografies: també es pot trobar en la història de la navegació submarina, en els estudis sobre la fauna mediterrània i en les obres que van preservar una de les parles més singulars de Catalunya.