Una església nascuda després de la destrucció
L’església actual es va començar a construir a mitjan segle XVI, després que l’antic temple fos destruït durant l’atac del pirata otomà Barba-rossa l’any 1543. El nou edifici es va bastir principalment en estil gòtic tardà, amb una sola nau, capelles laterals i una capçalera poligonal. La part més propera a la façana correspon als anys 1634-1640, mentre que altres dependències, com la capella Fonda, es van ampliar entre els segles XVII i XIX.
Una de les curiositats més estimades pels cadaquesencs explica que bona part de l’obra va ser sufragada pels pescadors del poble. Per reunir els diners necessaris, sortien a pescar durant dies festius o jornades en què tradicionalment no s’havia de treballar. Aquesta memòria popular quedà recollida en uns versos de Frederic Rahola i Trèmols:
L’església del meu poble
la feren els pescadors,
treballant els jorns de festa
en bé del nostre Senyor.
Aquesta història converteix Santa Maria en molt més que un edifici religiós: és també el resultat de l’esforç col·lectiu d’una comunitat profundament vinculada al mar.
El gran tresor barroc
L’austeritat blanca de l’exterior contrasta amb la riquesa artística que es descobreix en entrar al temple. El seu element més impressionant és el monumental retaule major, dedicat a la Mare de Déu de l’Esperança i considerat una de les obres més destacades del barroc català.
Amb aproximadament vint-i-tres metres d’alçària, el retaule ocupa tota la capçalera de l’església. Va ser projectat per Jacint Moretó i executat durant el segle XVIII pels escultors Joan Torras i Pau Costa. La seva estructura, poblada de columnes, àngels, sants i escenes marianes, va ser posteriorment daurada, fet que li proporciona la lluminositat i la monumentalitat que encara avui sorprenen els visitants.
Al voltant del retaule major, les capelles conserven diversos retaules barrocs de dimensions més petites. També destaquen la trona de pedra, els antics bancs de fusta dels cònsols de la vila i una petita pica beneitera datada l’any 1705. Tots aquests elements converteixen l’interior de Santa Maria en un extraordinari conjunt de patrimoni religiós, artístic i popular.
Un retaule salvat durant la Guerra Civil
Una altra singularitat de la seva història es va produir durant la Guerra Civil. L’any 1938, per protegir el gran retaule de possibles destruccions, es va construir un envà que l’amagava completament. Mentrestant, altres espais de l’església van ser utilitzats per allotjar presoners de guerra.
Aquesta mesura preventiva va permetre que el retaule arribés fins als nostres dies, a diferència de moltes altres obres religioses catalanes que van desaparèixer durant el conflicte.
Un dels orgues històrics de Catalunya
Santa Maria també conserva un orgue construït pel mestre orguener Josep Boscà entre els anys 1689 i 1691. Considerat un dels orgues històrics més antics de Catalunya, la seva presència reforça l’estreta relació que sempre ha existit entre el temple i la música.
El so de l’orgue, amplificat per les voltes i els murs de pedra, crea una atmosfera especialment intensa. Per aquest motiu, l’església ha esdevingut un escenari privilegiat per a concerts de música sacra, recitals d’orgue, formacions corals i interpretacions de música clàssica i contemporània.
Lloc de trobada artística
Santa Maria continua exercint avui una funció cultural que va més enllà de la seva activitat religiosa. És un dels principals escenaris del Festival Internacional de Música de Cadaqués, una iniciativa amb més de mig segle de trajectòria que reuneix intèrprets, formacions musicals i públic procedent de diferents indrets.
Durant els concerts, la nau gòtica, el retaule daurat i la sonoritat del temple creen un diàleg excepcional entre arquitectura, música i paisatge. Artistes i espectadors comparteixen un espai carregat de memòria, on les composicions clàssiques conviuen amb propostes contemporànies i noves lectures musicals.
Així, l’església de Santa Maria representa perfectament l’esperit de Cadaqués: un lloc on la tradició marinera, la història, l’espiritualitat i la creació artística es troben de manera natural. Des de la seva posició privilegiada sobre la badia, continua vetllant pel poble i actuant com un dels seus grans símbols culturals.