Per entendre Dalí no n’hi ha prou amb contemplar els seus rellotges tous, les seves figures impossibles o aquell bigoti que ell mateix va convertir en una obra més. Cal conèixer la llum de l’Empordà, caminar entre les roques del Cap de Creus, observar el mar de Portlligat quan el vent deixa la badia quieta i perdre’s pels carrers blancs de Cadaqués.
Perquè molt abans de convertir-se en un dels artistes més reconeguts del segle XX, Dalí va ser un nen que passava els estius aquí.
Els estius que ho van començar tot
Salvador Dalí va néixer a Figueres l’any 1904, però Cadaqués va entrar molt aviat a la seva vida. La família Dalí hi començà a passar els estius quan Salvador encara era un nen, instal·lant-se a Es Llaner.
Aquells estius van tenir una importància extraordinària en la seva formació. Cadaqués era aleshores molt diferent del poble que coneixem avui: un indret relativament aïllat, de pescadors, oliveres, parets de pedra seca, petites cales i camins que recorrien una costa modelada per la tramuntana.
Allà, el jove Dalí dibuixava i pintava el paisatge que tenia davant seu.
La família Pichot, especialment vinculada al món artístic i cultural, també va ser decisiva en aquells primers anys. Ramon Pichot, pintor que havia viscut a París i s’havia relacionat amb artistes com Picasso, es convertiria en una de les primeres influències artístiques del jove Salvador.
Dalí començava a descobrir que aquell paisatge que coneixia des de petit podia convertir-se en pintura.
I ja no l’abandonaria mai.
Cadaqués abans de Dalí
És fàcil pensar que Dalí va portar l’art a Cadaqués, però la història és més interessant.
A començaments del segle XX, el poble ja atreia artistes i intel·lectuals. El seu aïllament geogràfic, la llum mediterrània i un paisatge extraordinàriament mineral havien convertit aquest racó del Cap de Creus en un petit territori de descoberta artística.
Dalí va créixer en aquest ambient.
Amb els anys, però, seria ell qui acabaria projectant definitivament Cadaqués i Portlligat al món.
Portlligat: casa, taller i univers
L’any 1929 la vida de Dalí va canviar amb l’arribada a Cadaqués de Gala, que es convertiria en la seva companya, musa i una figura inseparable de la seva trajectòria personal i artística.
Després del conflicte amb el seu pare, Dalí va buscar un lloc propi.
El va trobar molt a prop.
L’any 1930 va adquirir una petita barraca de pescadors a Portlligat, aleshores un indret solitari i auster, pràcticament sense comoditats.
Aquella construcció diminuta seria només el principi.
Durant més de quaranta anys, Dalí i Gala van anar comprant i incorporant noves barraques. Una habitació conduïa a una altra; apareixien desnivells, passadissos, finestres, patis i espais inesperats.
La casa va créixer gairebé com un organisme viu.
I avui continua sent així.
Visitar la Casa Salvador Dalí de Portlligat és probablement una de les millors maneres d’apropar-se al Dalí més íntim. S’hi conserva el seu taller, objectes personals, mobiliari i molts dels espais concebuts per ell i Gala.
Però hi ha una cosa que cap museu podria traslladar a una sala: el paisatge que es veu des de les finestres.
És el mateix paisatge que Dalí observava mentre treballava.
Quan el Cap de Creus entra dins dels quadres
Les formes de les roques del Cap de Creus semblen haver estat creades expressament per alimentar la imaginació d’un surrealista.
La tramuntana, el mar i l’erosió han modelat durant mil·lennis un territori ple de formes capritxoses. Dalí hi veia animals, rostres i figures que després transformava mitjançant la seva imaginació.
Per això, quan es recorren els camins de Portlligat, Tudela o el Cap de Creus, comencen a aparèixer formes sorprenentment familiars.
No és simplement que Dalí pintés aquest paisatge.
El paisatge va acabar formant part del seu vocabulari visual.
Dalí pels carrers de Cadaqués
Dalí no vivia aïllat del poble. Durant dècades, la seva presència va formar part de la vida quotidiana de Cadaqués.
Passejava pels seus carrers, freqüentava establiments i rebia artistes, escriptors, cineastes i personalitats que arribaven fins aquí atrets per ell, per Cadaqués o per totes dues coses alhora.
Encara avui és possible seguir algunes de les seves petjades.
Es Llaner, on la família passava els estius; Port Alguer, un dels paisatges que va pintar durant la seva joventut; el nucli antic, les platges, Portlligat i els camins que condueixen cap al Cap de Creus formen part d’un territori dalinià que va molt més enllà d’un museu.
A Cadaqués, moltes vegades, el museu és el mateix paisatge.
Dalí després de Dalí
La influència de Salvador Dalí no es va acabar amb la seva mort l’any 1989. La seva obra continua sent objecte d’estudi, però també la seva pròpia imatge s’ha convertit en una icona reconeixible arreu del món.
El rostre, la mirada, el bigoti i aquella manera tan particular de construir el seu personatge han estat reinterpretats per artistes de generacions posteriors, mitjançant tècniques i llenguatges molt diferents.
Un exemple és el pintor rus Alexey Akindinov, creador d’un llenguatge propi basat en l’ornamentalisme i influït durant la seva formació per l’obra i els escrits de Dalí.
Entre 2019 i 2020 va crear The Throne of Dalí. Portrait of Salvador Dalí, una reinterpretació contemporània de l’artista que es convertiria en la peça central d’un tríptic dedicat a la seva figura.
També trobem aproximacions contemporànies realitzades amb materials inesperats, com el retrat de Dalí creat per Rwlismo amb etiquetes tèxtils sobre foamular, on la imatge del pintor es reconstrueix a partir de centenars de petites peces.
No són obres de Dalí ni pertanyen al seu temps. I és precisament aquí on rau el seu interès.
Mostren fins a quin punt, dècades després de la seva mort, Dalí continua generant noves mirades sobre Dalí.
La seva obra forma part de la història de l’art, però la seva figura ha traspassat aquest límit per convertir-se també en un símbol cultural.
El Triangle Dalinià: un viatge per l’Empordà
Cadaqués és també un magnífic punt de partida per descobrir el que es coneix com el Triangle Dalinià, format per tres espais estretament relacionats amb diferents moments de la vida de Salvador Dalí.
Casa Salvador Dalí — Portlligat
A tocar de Cadaqués.
Va ser la seva única residència estable i el lloc on Dalí va viure i treballar habitualment des de 1930 fins a la mort de Gala, l’any 1982.
La visita permet descobrir el seu taller, les habitacions privades, els patis, els jardins i aquella peculiar arquitectura construïda a partir de successives barraques de pescadors.
És, probablement, el Dalí més personal.
La visita requereix reserva prèvia.
Teatre-Museu Dalí — Figueres
A Figueres, la ciutat on va néixer l’artista, trobem una experiència completament diferent.
Dalí va intervenir personalment en la concepció del museu, construït sobre les restes de l’antic Teatre Municipal. Inaugurat el 1974, l’edifici és en si mateix una enorme creació surrealista.
La gran cúpula geodèsica, els ous gegants, les escultures i les instal·lacions preparen el visitant per entrar en un espai on arquitectura i obra artística pràcticament es confonen.
Dalí està enterrat al mateix Teatre-Museu.
És el Dalí espectacular, provocador i escènic.
Castell Gala Dalí — Púbol
El tercer vèrtex ens porta fins al petit poble de Púbol.
Dalí va adquirir el castell medieval l’any 1969 i el va transformar en un espai dedicat a Gala.
El resultat és molt diferent de Portlligat i Figueres: més silenciós, íntim i misteriós.
Després de la mort de Gala el 1982, Dalí es va instal·lar durant un temps al castell.
És el Dalí més íntim i crepuscular.
I després, tornar a Cadaqués
Es pot conèixer Dalí a través dels llibres. Es poden contemplar les seves obres als grans museus del món i visitar el Teatre-Museu de Figueres.
Però hi ha una part de Salvador Dalí que només s’entén aquí.
Quan s’ha visitat Portlligat i després es torna caminant cap a Cadaqués; quan apareixen l’església de Santa Maria i les cases blanques sobre la badia; quan el sol canvia el color de les roques i la tramuntana dibuixa formes sobre el mar, moltes de les imatges de Dalí deixen de semblar tan impossibles.
Potser la seva imaginació no estava tan allunyada de la realitat.
Potser Dalí simplement va aprendre a mirar Cadaqués d’una manera que els altres encara no havien descobert.