Entre les captures tradicionalment més representatives de Cadaqués hi trobem l'escórpora, la molla, el mero, el déntol i la llagosta. També formen part de la cultura gastronòmica local les sardines, les anxoves, el pagre, la daurada, els musclos de roca i les garotes —o “grotes”, com se'n diu tradicionalment a Cadaqués—, sempre condicionats per la temporada i les regulacions de pesca.
La pesca professional és avui molt més reduïda que en altres èpoques. L'any 2020, les dades de la Confraria registraven tres embarcacions, totes d'arts menors, una xifra que permet entendre fins a quin punt ha disminuït una activitat que durant generacions havia format part de la vida quotidiana del poble.
És una activitat petita en volum, però d'un enorme valor cultural: una de les darreres continuïtats d'una manera de viure que durant segles va marcar el ritme de Cadaqués.
Del mar directament al poble
Cadaqués té una particularitat: no disposa d'una llotja pròpia amb subhasta de peix. Tradicionalment, els pescadors locals han pogut vendre les seves captures directament al detall a peixateries, bars i restaurants del municipi.
Aquesta relació directa entre pescador i poble té una història molt antiga. Tradicionalment, les dones dels pescadors tenien un paper fonamental en la venda de les captures. La documentació històrica recorda fins i tot les dones de Cadaqués carregant els coves amb el peix acabat de pescar i fent a peu el camí fins a Roses per vendre'l. També ha quedat en el parlar popular el crit amb què les venedores anunciaven l'arribada de la pesca: «Hala, noies, el peix viu!»
Actualment, la Confraria de Pescadors de Cadaqués està integrada amb la de Roses i les embarcacions cadaquesenques poden comercialitzar les seves captures a través de la llotja de Roses.
En qualsevol cas, quan es busca producte realment local, convé preguntar sempre quina és la procedència del peix i quina és la captura del dia: en la pesca artesanal, el mar, la temporada i la meteorologia són els que acaben decidint què arriba a terra.