Els penya-segats, els matollars, les petites zones humides, les cales, els fons rocosos i les grans profunditats que apareixen molt a prop de la costa creen una extraordinària diversitat d'hàbitats en un espai relativament reduït.
A terra, rèptils, petits mamífers, insectes i ocells han trobat maneres d'adaptar-se a un territori dominat per la roca i la tramuntana. Al mar, les praderies de posidònia, els fons coral·lígens i les parets submarines acullen comunitats molt diferents.
Per això, parlar de la fauna de Cadaqués és parlar necessàriament de dos mons connectats: el que viu sobre la roca i el que comença sota l'aigua.
Un territori privilegiat per als ocells
Els ocells constitueixen probablement el grup més visible i emblemàtic de la fauna terrestre del cap de Creus.
La situació geogràfica del territori el converteix en un lloc especialment interessant durant les migracions de primavera i tardor, quan nombroses espècies segueixen la costa en els seus desplaçaments entre Europa i Àfrica.
Als sectors rocosos i als penya-segats podem trobar grans rapinyaires com l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata), així com el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), el mussol més gran d'Europa.
Són animals que encaixen perfectament en aquest paisatge: les parets rocoses ofereixen punts de nidificació i observació, mentre que els espais oberts faciliten la caça.
Però quan ens acostem al mar apareixen altres protagonistes.
El corb marí emplomallat, un habitant dels penya-segats
Una de les aus més representatives del litoral és el corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis, tradicionalment Phalacrocorax aristotelis).
A diferència del corb marí gros, és una espècie estretament vinculada a les costes rocoses. El podem observar damunt les roques o nedant i submergint-se a la recerca de peixos.
El Parc Natural destaca també la presència de baldrigues, xatracs, gavines i mascarells, entre altres aus marines.
El cap de Creus és, per tant, simultàniament territori terrestre, corredor migratori i observatori privilegiat sobre el Mediterrani.
Una fauna petita que sovint passa desapercebuda
No tota la singularitat del cap de Creus vola sobre els penya-segats.
Entre les pedres i els matollars viuen rèptils perfectament adaptats al clima mediterrani. Un dels més habituals és el dragó comú (Tarentola mauritanica), fàcil de trobar també prop de construccions i murs.
Hi trobem igualment llangardaixos i sargantanes, mentre que la presència de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) és molt més escassa. També existeix la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), vinculada als ambients aquàtics continentals.
Sorprèn també la representació d'amfibis. Malgrat la imatge seca del territori, el Parc assenyala poblacions de gairebé totes les espècies presents a Catalunya, des de la petita reineta meridional (Hyla meridionalis) fins als gripaus.
Un cargol que només existeix aquí
Alguns dels animals més extraordinaris del cap de Creus són tan petits que probablement passarien completament desapercebuts durant una excursió.
És el cas de Mastigophallus rangianus, un petit cargol terrestre endèmic del cap de Creus.
Això significa que la seva distribució està vinculada a aquest territori.
Entre els invertebrats terrestres d'interès també hi ha el coleòpter Pseudochlamys raholai i l'heteròpter Campylosteia serena, espècies protegides pel seu valor natural.
És una bona mostra d'una realitat que sovint oblidem: la singularitat d'un ecosistema no sempre està representada pels animals més grans o espectaculars.
Sota l'aigua comença un altre cap de Creus
Si a terra la roca determina bona part del paisatge, sota el mar continua fent exactament el mateix.
Els fons del cap de Creus presenten parets, esquerdes, coves, zones de sorra i grans desnivells. La profunditat augmenta ràpidament en determinats sectors i aquesta combinació permet que convisquin comunitats marines molt diferents.
A poca profunditat trobem fons ben il·luminats on viuen algues, crustacis, estrelles de mar, mol·luscs i garotes, entre elles la garota de roca (Paracentrotus lividus).
És també aquí on apareixen els alguers de Posidonia oceanica.
La posidònia no és una alga, sinó una autèntica planta marina, amb arrels, tiges, fulles, flors i fruits. Per això botànicament podria haver aparegut en el nostre article sobre flora; però ecològicament té tantíssima importància per als animals marins que té més sentit explicar-la aquí.
Les seves praderies ofereixen refugi, aliment i zones de reproducció i creixement per als juvenils de nombroses espècies de peixos.
Són, en certa manera, els boscos submarins del Mediterrani.
El món de les gorgònies i el corall vermell
Quan disminueix la llum apareix un dels ecosistemes submarins més espectaculars del Mediterrani: el coral·ligen.
Aquí trobem les grans gorgònies, especialment la gorgònia vermella, juntament amb esponges, briozous, mol·luscs, equinoderms i crustacis.
També hi viu el corall vermell (Corallium rubrum), una de les espècies més emblemàtiques dels fons mediterranis.
Aquest paisatge submarí ofereix refugi a nombrosos animals i crea una estructura tridimensional comparable, salvant les distàncies, a la que les branques dels arbres proporcionen en un bosc terrestre.
Entre les esquerdes i cavitats podem trobar morenes, pops i llagostes, mentre que pels voltants neden sards, orades, salpes, escórpores i neros.
La llagosta i els grans habitants de la roca
La llagosta (Palinurus elephas) és un altre dels animals característics dels fons rocosos.
Durant el dia acostuma a refugiar-se entre esquerdes i cavitats, deixant sovint visibles les llargues antenes. És un animal especialment associat als fons rocosos i coral·lígens mediterranis, precisament alguns dels hàbitats submarins més valuosos del cap de Creus.
Entre els peixos destaca també el nero, un gran depredador territorial que prefereix els fons rocosos amb coves i escletxes.
Però el mar que contemplem des de Cadaqués amaga encara un territori molt més profund.
Un canyó submarí a tocar de la costa
Una de les grans particularitats del cap de Creus es troba sota l'aigua.
Molt a prop del cap comença un important canyó submarí que supera ràpidament els 200 metres de profunditat. Aquest canvi brusc crea ambients completament diferents dels que trobem a les petites cales costaneres.
En aquests fons profunds apareixen coralls blancs, crustacis, equinoderms i peixos adaptats a una vida amb molt poca llum.
Així, en una distància sorprenentment curta podem passar d'una cala amb posidònia i petits peixos juvenils a un ecosistema marí profund.
Dofins, tortugues i grans animals de pas
Més enllà del fons hi ha encara un altre ecosistema: el de les aigües obertes.
Sardines, anxoves i bonítols formen part d'aquest món pelàgic, però ocasionalment també hi podem trobar animals de dimensions molt més grans.
La documentació del Parc assenyala la presència, avui menys habitual que antigament, del dofí llistat, el dofí mular i el rorqual comú, així com de tortugues marines com la tortuga babaua i la tortuga llaüt.
No són, per tant, animals que haguem d'esperar veure habitualment des de la costa de Cadaqués. Formen part d'un Mediterrani molt més ampli pel qual alguns d'ells es desplacen.
Dos paisatges, un mateix ecosistema
La fauna del cap de Creus no es pot entendre separant completament terra i mar.
Els penya-segats on descansen els corbs marins continuen sota l'aigua. Els insectes depenen de les plantes que resisteixen la tramuntana. Els peixos juvenils troben refugi entre la posidònia i les aus marines s'alimenten dels organismes que viuen al mar.
Fins i tot la mateixa geologia que determina la forma del paisatge terrestre crea sota l'aigua parets, coves i esquerdes que es converteixen en refugi per a centenars d'espècies.
Aquesta és probablement una de les grans singularitats naturals de Cadaqués i del cap de Creus.
Allà on sembla que només hi ha roca, vent i mar, hi ha en realitat una extraordinària concentració de vida.