El seu aïllament, el paisatge rocós, la presència del mar, la tramuntana i l’arquitectura tradicional del poble van atreure arquitectes, artistes i intel·lectuals.
Els arquitectes que hi van treballar no es van limitar a copiar les cases tradicionals, però tampoc no van imposar edificis aliens a l’entorn. Van combinar l’arquitectura moderna amb materials locals com la pedra, la calç, la ceràmica i la fusta. També hi van incorporar terrasses, patis, porxos, grans obertures cap al paisatge, mobiliari integrat i una protecció acurada davant del sol i del vent.
Entre les construccions més destacades hi ha:
Casa Villavecchia — Federico Correa i Alfonso Milà, 1955.
Reforma d’un habitatge tradicional situat al nucli antic. Destaca per la seva gran terrassa coberta, oberta cap al mar, i per mantenir l’escala i la imatge urbana de Cadaqués.
Casa Senillosa — José Antonio Coderch i Manuel Valls, 1955-1956.
Habitatge estret desenvolupat en diverses plantes. Les seves terrasses profundes, els tancaments reculats i l’ús de l’ombra permeten preservar la privacitat sense perdre les vistes.
Casa Julià — Federico Correa i Alfonso Milà, 1956-1960.
Casa de planta pentagonal adaptada a la topografia. Els seus espais s’obren en diferents direccions per aprofitar les vistes i prolongar l’interior mitjançant porxos i terrasses.
Casa Zariquiey o Xalet Pérez del Pulgar — Francesc Joan Barba Corsini, 1957-1958.
Es caracteritza per un gran mur corbat de pedra que protegeix l’habitatge del vent. Les petites obertures horitzontals emmarquen punts concrets del paisatge.
Vila Glòria — Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, 1959.
Residència dels mateixos arquitectes i lloc de trobada per a artistes, dissenyadors i col·leccionistes. Combina l’arquitectura popular del poble amb interiors moderns i cosmopolites.
Casa Staempfli — Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, cap al 1960.
Habitatge creat per al galerista George Staempfli. Els seus espais lluminosos, les terrasses i les xemeneies escultòriques van ser concebuts per conviure amb una important col·lecció d’art.
Casa Bombelli — Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, 1961.
Habitatge de Lanfranco Bombelli. Destaca per la composició geomètrica de la façana, les terrasses cobertes, les gelosies de fusta i la integració entre arquitectura, art i disseny.
Casa Mary Callery — Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, 1961.
Reforma realitzada per a l’escultora nord-americana Mary Callery. Introdueix una doble alçària, grans plafons corredissos i una connexió directa entre la sala d’estar i el pati.
Casa Rumeu — Federico Correa i Alfonso Milà, 1961-1962.
Habitatge de planta hexagonal construït amb pedra de Cadaqués. S’adapta a les feixes del terreny i integra bancs, prestatgeries i altres elements de mobiliari en la mateixa construcció.
Casa Vilarubis — Federico Correa i Alfonso Milà, 1963.
Exemple de reforma respectuosa amb el nucli antic. La façana manté la discreció de l’arquitectura local, mentre que l’interior s’organitza d’acord amb criteris moderns.
Apartaments Pianc — Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, 1963-1964.
Conjunt d’habitatges davant del mar. El volum es fragmenta per evitar la imatge d’un gran bloc turístic i adaptar-se millor a l’escala del poble.
Cases Barba Corsini — Francesc Joan Barba Corsini, 1964-1965.
Dos habitatges adaptats al pendent de l’antic camí de Portlligat. Les zones de dia se situen a la part superior per aprofitar les vistes, mentre que els dormitoris ocupen els nivells inferiors.
Aquestes obres comparteixen l’adaptació al terreny, la protecció davant de la tramuntana, l’ús de materials locals i la relació directa entre els interiors, les terrasses i el paisatge. La seva modernitat no depèn de formes cridaneres, sinó d’una manera més lliure, confortable i sensible d’habitar la Mediterrània.
Cadaqués va demostrar que era possible dur a terme una arquitectura avançada sense perdre la identitat del lloc. Per aquest motiu, molts d’aquells habitatges continuen sent referents d’una arquitectura moderna, humana i profundament vinculada al seu entorn.