La història dels Pichot a Cadaqués va començar a finals del segle XIX, quan Ramon Pichot Mateu, dedicat als negocis, i Antònia Gironès Bofill, vinculada familiarment a Cadaqués, van decidir establir-s’hi durant els estius. L’any 1899 van construir la casa familiar a la península d’Es Sortell, entre Es Llaner i Sa Conca. Aquella casa es convertiria en un dels grans punts de trobada artística del Cadaqués de l’època.
Antònia Gironès: la matriarca
En aquesta història, Antònia Gironès Bofill mereix un lloc especial.
Era una dona decidida i amb una gran sensibilitat envers les arts. La seva iniciativa va ser fonamental perquè la família tingués a Cadaqués un espai propi on els seus fills poguessin desenvolupar les seves diferents vocacions.
La península d’Es Sortell, inicialment un terreny rocós i sense vegetació, es va transformar amb els anys en la casa familiar i en un espai de trobada on música, pintura, amistat i vida social formaven part del dia a dia. Una font del Museu de l’Empordà assenyala precisament la voluntat d’Antònia que aquell espai servís perquè els seus fills poguessin desenvolupar les seves diverses activitats artístiques.
No és estrany, per tant, que a Cadaqués la família acabés sent coneguda popularment com els Pitxot i que la casa del Sortell fos un lloc tan singular que els veïns l’anomenessin «la casa dels 20».
Set fills, diferents camins dins de l’art
Ramon Pichot Mateu i Antònia Gironès van tenir set fills. Entre ells hi havia disciplines artístiques molt diverses.
Ramon Pichot i Gironès va ser pintor. Format entre Barcelona i París, va formar part de la Colla del Safrà i va mantenir amistats amb artistes com Picasso, Rusiñol i altres figures de la renovació artística catalana. Cadaqués va ser un dels seus grans paisatges d’inspiració. L’any 1900 hi va passar mesos pintant paisatges i marines que posteriorment exposaria a Barcelona.
Maria Pichot i Gironès, coneguda internacionalment com Maria Gay, va desenvolupar una important carrera com a cantant d’òpera. La seva trajectòria la va portar a actuar en diferents escenaris europeus i americans i va convertir el nom Pichot en un nom conegut també en el món de la música.
Lluís Pichot i Gironès va ser violinista, mentre que Ricard Pichot i Gironès va ser violoncel·lista i deixeble de Pau Casals. La música va tenir, per tant, un pes extraordinari dins la família.
Mercè Pichot i Gironès era pianista i va estar casada amb l’escriptor Eduard Marquina. D'aquesta manera, la literatura també va formar part de l’entorn cultural de la família.
Josep Pichot i Gironès, conegut familiarment com Pepito, va estar vinculat al disseny de jardins i al paisatgisme. La seva activitat amplia encara més el ventall de disciplines que trobaven lloc dins la família Pichot.
El setè germà, Antoni Pichot i Gironès, va morir prematurament a Cuba.
Així, en una mateixa família hi convivien la pintura, el cant, el piano, el violí, el violoncel i el paisatgisme.
Una casa oberta als artistes
La casa d’Es Sortell aviat va superar l’àmbit estrictament familiar. Els estius dels Pichot reunien els set germans, les seves parelles, amics i nombrosos artistes.
Per aquell espai van passar figures com Pablo Picasso, Manuel de Falla, Andrés Segovia, Santiago Rusiñol, Manolo Hugué, Pau Casals, Enric Granados o Federico García Lorca, entre molts altres.
La casa dels Pichot es va convertir així en un lloc on artistes de diferents disciplines coincidien, conversaven, tocaven música, pintaven i compartien experiències.
I aquesta atmosfera va tenir conseqüències que anirien molt més enllà de la pròpia família.
Els Pichot i Salvador Dalí
La relació entre els Pichot i la família Dalí va ser especialment estreta.
El pare de Salvador Dalí, Salvador Dalí i Cusí, era amic de Josep «Pepito» Pichot. A través d’aquesta relació, la família Dalí va començar a freqüentar Cadaqués i va entrar en contacte amb el cercle dels Pichot.
L’any 1910, quan Salvador Dalí només tenia sis anys, va coincidir per primera vegada amb Pablo Picasso al jardí de la casa dels Pichot sobre Sa Conca. Picasso, que tenia vint-i-nou anys, havia anat a Cadaqués convidat per Ramon Pichot. Així ho recordaria anys després Anna Maria Dalí.
La influència dels Pichot sobre Dalí no es va limitar, però, a aquestes trobades.
Maria Gay i la descoberta de Ramon Pichot
L’estiu de 1916, els pares de Dalí van enviar el jove Salvador a passar una temporada al Molí de la Torre, prop de Figueres, propietat de Maria Pichot. La intenció era que es recuperés d’una malaltia.
Allà, Dalí va entrar en contacte amb les obres de Ramon Pichot, germà de Maria Gay, i va descobrir a través d’elles l’impressionisme i el postimpressionisme. El mateix Dalí recordaria aquesta experiència com una influència important en la seva formació artística.
Per tant, la relació entre Dalí i els Pichot va ser doble: d’una banda, els va apropar al món de Cadaqués i, de l’altra, la pintura de Ramon Pichot va formar part de les primeres experiències que van contribuir a despertar la vocació artística del futur pintor.
La segona generació: Ramon Pichot el Jove i Antoni Pitxot
La tradició artística no es va acabar amb els set germans.
Ricard Pichot i Gironès, el violoncel·lista, va tenir tres fills: Isabel, Ramon Pichot i Soler i Antoni Pichot i Soler. Ramon, conegut com Ramon Pichot el Jove, també va ser pintor i va desenvolupar una trajectòria pròpia, amb exposicions a Barcelona, Madrid, Bilbao, Sant Sebastià i també als Estats Units.
El seu germà Antoni Pitxot seguiria també el camí de la pintura.
Nascut a Figueres el 1934, Antoni es va instal·lar definitivament a Cadaqués l’any 1964. Allí va trobar en les pedres i en les formes del paisatge del Cap de Creus una font d’inspiració extraordinària. Les seves composicions transformaven pedres i elements naturals en figures, paisatges i formes al·legòriques.
La seva amistat amb Salvador Dalí va ser especialment estreta. Dalí va confiar en ell per al projecte del Teatre-Museu Dalí i Antoni Pitxot en va ser director durant anys.
Una nissaga que forma part de la història de Cadaqués
La història dels Pichot és, en definitiva, molt més que la història d’uns quants artistes.
És la història d’una família que va arribar a Cadaqués quan el poble encara estava lluny de convertir-se en la destinació artística i turística que coneixem avui. Una família que va fer de casa seva un espai obert a la cultura i que, generació rere generació, va contribuir a mantenir viu el vincle entre Cadaqués i les arts.
Antònia Gironès, Ramon Pichot, Maria Gay, Josep, Mercè, Lluís i Ricard; després Ramon Pichot el Jove i Antoni Pitxot: cadascun, des de la seva disciplina i la seva personalitat, va aportar una peça a una història que encara forma part de la identitat cultural de Cadaqués.
I potser és precisament aquesta suma de talents, més que no pas la figura d’un sol artista, el que fa dels Pichot una de les famílies més singulars de la història moderna de Cadaqués.