• 2 de setembre 2026
  • -
  • Història

Cadaqués en blanc i negre Memòria d’un poble vora el mar

Hi ha llocs que canvien amb el temps i d’altres que, malgrat transformar-se, conserven una manera molt particular de ser. Cadaqués pertany a aquests últims.

Les fotografies antigues ens permeten tornar per uns instants a un Cadaqués anterior als cotxes que omplen els carrers a l’estiu, als viatges ràpids i a les fotografies fetes amb un telèfon. Un Cadaqués de barques sobre la platja, xarxes esteses al sol, carrers de pedra i façanes blanques obertes a la Mediterrània.

Aquesta recopilació d’imatges antigues de Cadaqués és, sobretot, una manera de mirar el poble amb uns altres ulls.

Quan el mar formava part de la vida quotidiana

Durant generacions, el mar no va ser simplement el paisatge de Cadaqués. Era feina, comunicació, aliment i una part inseparable de la vida quotidiana.

Les antigues fotografies de la badia mostren una costa molt diferent de la que coneixem avui. Les barques ocupaven bona part de les platges i la línia entre poble i mar era encara més estreta.

Pescadors, famílies assegudes davant de casa, infants jugant prop de l’aigua, dones treballant o conversant als carrers... Les fotografies documenten escenes aparentment senzilles que, amb els anys, s’han convertit en testimonis d’una manera de viure desapareguda.

I potser és precisament aquesta proximitat amb el mar el que continua seduint avui qui busca passar uns dies a Cadaqués.

Els carrers abans del turisme

Mirar les fotografies antigues dels carrers de Cadaqués provoca una sensació curiosa.

Molts racons són fàcilment recognoscibles.

Les cases emblanquinades, les escales, els murs de pedra seca, les portes, les finestres i els carrers irregulars continuen formant part del paisatge actual. Però a les imatges antigues hi trobem una vida molt més pausada, pràcticament sense vehicles i amb l’espai públic convertit en una prolongació natural de les cases.

És un Cadaqués més silenciós.

Un poble que encara no sabia que, dècades després, persones arribades de tot el món buscarien apartaments a Cadaqués, petites cases, hotels per poder despertar-se davant d’aquest mateix paisatge.

La badia que continua captivant

Si hi ha alguna cosa que uneix les fotografies antigues amb el Cadaqués actual és la silueta de la badia.

Canvien les embarcacions. Canvien els vestits. Canvien els negocis, les terrasses i la manera de viatjar.

Però la geometria de la costa continua allà.

És fàcil observar una fotografia feta fa moltes dècades i reconèixer immediatament el perfil del poble, l’església dominant les cases blanques i les muntanyes tancant la badia.

Probablement per això moltes persones que avui busquen on allotjar-se a Cadaqués valoren especialment els apartaments amb vistes al mar. Contemplar la badia des d’una finestra o una terrassa permet entendre una mica millor aquesta relació tan antiga entre el poble i el Mediterrani.

Un Cadaqués viscut, no només visitat

Les fotografies antigues també ens recorden una cosa que sovint oblidem quan viatgem: abans de convertir-se en destinacions, els llocs són casa d’algú.

Cadaqués ha estat i continua sent un poble habitat.

Darrere les façanes que avui fotografiem hi havia cuines, famílies, tallers, botigues, històries quotidianes i generacions que van créixer davant del mateix mar que avui contemplem durant unes vacances.

Potser aquesta és també una bona manera de descobrir Cadaqués: no limitar-se a visitar-lo durant unes hores, sinó quedar-s’hi.

Passejar quan desapareix l’activitat del dia. Sortir al matí quan els carrers encara són tranquils. Veure com canvia la llum sobre la badia.

Per això, a l’hora de preparar unes vacances a Cadaqués, escollir un allotjament al centre o davant del mar pot transformar completament l’experiència.

Dormir a Cadaqués permet descobrir aquell altre poble que sovint no apareix durant una visita ràpida.

Fotografies que conserven la memòria

Una fotografia antiga no explica tota una història.

Però en deixa moltes obertes.

Qui era aquella persona asseguda davant de la porta? On anava aquella barca? Qui vivia darrere d’aquella finestra? Com devia ser un dia d’hivern en aquell mateix carrer fa cent anys?

Aquesta selecció d’imatges no pretén reconstruir completament el passat de Cadaqués, sinó conservar-ne petits fragments.

Moments.

Paisatges.

Gestos.

Una manera de viure davant del mar.

I potser, després de mirar aquestes fotografies, quan tornem a caminar pels carrers de Cadaqués, alguna cosa haurà canviat.

Perquè darrere del poble que veiem avui, continuarem imaginant aquell Cadaqués en blanc i negre.