Durant segles, abans que l’aigua arribés regularment a les cases, les dones de Cadaqués havien d’anar a buscar-la als pous i a les fonts del poble. La transportaven dins es doll, un recipient de terrissa que duien damunt del cap, recolzat sobre un petit coixí circular de roba anomenat corull, pronunciat tradicionalment carull a Cadaqués. L’aigua era necessària per beure, cuinar, rentar i sostenir la vida familiar; per això, darrere d’aquest gest aparentment senzill hi havia esforç, equilibri i una gran habilitat adquirida amb els anys. El subministrament regular d’aigua potable a les llars no va arribar fins als anys cinquanta del segle XX.
Es doll de Cadaqués és una peça especialment singular de la terrissa popular catalana. Habitualment és de color verd viu i presenta una superfície vidriada. Té una obertura superior, un petit broc per fer rajar l’aigua i diverses anses, entre les quals destaca una ansa inferior que permetia subjectar i controlar millor el recipient quan es transportava damunt del cap. Antigament es fabricava principalment als obradors de Figueres i, després del tancament d’aquests tallers a començaments dels anys setanta, la producció es va traslladar a la Bisbal d’Empordà.
Amb l’arribada de l’aigua corrent i dels recipients moderns, es doll va deixar de ser imprescindible en la vida diària. Tanmateix, no va desaparèixer de la memòria del poble. La seva forma verda, robusta i inconfusible va quedar fixada en fotografies, gravats, pintures i records familiars fins a convertir-se en un dels símbols més representatius de Cadaqués.
Aquesta memòria pren vida durant sa Festa Major d’istiu, celebrada pels volts del 8 de setembre en honor de la Mare de Déu de l’Esperança, patrona de Cadaqués i protectora tradicional de la gent de mar. La festa té una llarga trajectòria històrica: se’n conserva constància documental des de l’any 1629. Al llarg del temps ha incorporat activitats religioses, marineres i populars, com les regates de llaguts, les trobades de vela llatina, les cucanyes, les cantades d’havaneres, els balls i els concerts.
Dins d’aquest programa, sa Cursa de Dolls és un dels moments més esperats. La cursa actual va ser recuperada l’any 1984, encara que es considera que podria recollir pràctiques festives anteriors. Originàriament hi participaven només dones, en record de les cadaquesenques que anaven a buscar aigua. Actualment també hi participen homes, infants i persones vingudes d’altres indrets.
Durant la competició, els participants recorren un circuit al Passeig amb es doll ple d’aigua damunt del cap. No el poden subjectar amb les mans: han de caminar o córrer mantenint l’equilibri només amb l’ajuda des carull. Abans de les curses es fa una volta d’exhibició, acompanyada pels gegants de Cadaqués, i després tenen lloc les diferents categories infantils i adultes. La cursa femenina continua sent la més simbòlica, perquè homenatja directament aquelles dones que, generació rere generació, van traginar l’aigua pels carrers del poble.
Sa Cursa de Dolls és molt més que una competició. És una manera de recordar com era la vida abans de les comoditats actuals, de reconèixer una feina quotidiana assumida principalment per les dones i de convertir un antic objecte domèstic en patrimoni compartit.
Cada vegada que un doll verd avança pel Passeig, equilibrat damunt d’un cap, Cadaqués recupera una part de la seva història. L’aigua ja no s’ha d’anar a buscar a la font, però es gest continua viu. I és precisament aquesta capacitat de transformar la necessitat en celebració, i la memòria en festa, allò que fa de sa Cursa de Dolls una de les tradicions més entranyables i singulars del poble.